Els bancs convencionals duen a terme la seva activitat financera amb l’objectiu de maximitzar el lucre. La recerca del màxim benefici, per sobre i a costat de tot, justifica inversions controvertides, especulació, evasió fiscal… i la concentració de capital els confereix pode polític, influint en les nostres vides més enllà de la gestió dels nostres diners. On inverteix la banca convencional els nostres diners?

Armament

Invertir en armament és finançar directa o indirectament a la indústria armamentística, la que produeix les armes que alimenten desenes de conflictes armats a tot el món.

 

El rànquing de les inversions en armes dels bancs espanyols l’encapçala el BBVA, el Banco Santander i Bankia. Els bancs espanyols han invertit 3.200 milions d’euros en el negoci armamentístic.
7 bancs espanyols van finançar les bombes de dispersió utilitzades per Gadafi.

 

Medi ambient

Els bancs inverteixen directament en grans projectes i infraestructures que desplacen comunitats i contaminen territoris o participen econòmicament en transnacionals que deterioren el medi.

 

El Banc Santander finança les empreses Endesa Xile i Colbún, copropietàries de HidroAysén, la constructora de diverses preses hidroelèctriques a la Patagònia xilena.
La Caixa i Caixa Catalunya participen al capital de Repsol, acusada per la contaminació per vessaments del riu Pastaza, a l’Amazònia peruana, i d’atemptar contra els drets del poble quítxua de la zona on opera.

Drets humans i laborals

La Banca convencional de l’Estat espanyol està involucrada en violacions massives de drets humans (per inversió directa o finançant les transnacionals responsables)

 

El rànquing de les inversions en armes dels bancs espanyols l’encapçala el BBVA, el Banco Santander i Bankia. Els bancs espanyols han invertit 3.200 milions d’euros en el negoci armamentístic.
El Banc Santander finança Wal-Mart, repetidament denunciada pels seus treballadors per violacions de drets laborals i coneguda per pressionar al col·lectiu de treballadores per a que no se sindiquin.
El BBVA inverteix a l’empresa Total, que participa en l’extracció de gas de la costa de Myanma, aportant suculents ingressos a un estat dictatorial que viola sistemàticament els drets humans de la seva població.
La Caixa participa del capital de Telefónica, sancionada tres anys seguits a Xile per pràctiques de persecució sindical.
 

El frau fiscal, o evasió d’impostos,  a l’estat espanyol, s’estima en uns 60.000 milions d’euros segons l’Agència Tributària.

 

Segons la pròpia Agència Tributària, el 74% del frau fiscal es centra en els sectors grans famílies, grans empreses i gran banca (qui, a més, canalitza aquest frau a paraísos fiscals).
El Banc Santander participa en 59 societats en paradisos fiscals, principalment a les Bahames i Jersey.

Els bancs s’estan enriquint “movent” els nostres diners guanyant, simplement, en la fluctuació de preus i no per a consolidar cap activitat productiva o adquirir o gaudir del bé o servei en el que ‘està invertint.

 

Els bancs especulen amb divises, immobles i alimentació, entre d’altres.

 

El volum de negoci de l’especulació alimentària és 15 cops més gran que la seva producció.
El Parlament Europeu admet que els moviments especulatius financers són responsables de quasi el 50% de l’augment de preus dels aliments.
Els jocs especulatius i les variacions en el preu de qualsevol de les matèries primeres (aliments, metalls i energia) són una font constant d’amenaces per a la qualitat de vida de milions de persones, pels seus efectes en cadena. Si la interrelació entre el preu del petroli i el dels aliments és directa l’augment del preu dels incrementa la conflictivitat social i ambientas a mig món, ja que afecta directament l’accés a l’aigua o als aliments de moltes poblacions.
 

No existeix transparència ni informació accesible sobre el destí dels estalvis i fons d’inversió dels usuaris i usuàries de la banca convencional. Aquest fet dificulta la presa de consciència per part dels clients, i que aquests exerceixin algun tipus de control sobre els seus diners..