En el marc de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica  es va presentar el baròmetre de les Finances Ètiques 2015.

http://fets.org/wp-content/uploads/2016/05/2015-barometre_def-PRUEBAS11-1.pdf

L’economia social i solidària catalana genera 123 milions d’euros en ingressos i dóna feina a 3.400 persones, mentre n’arriba a implicar a 133.000. Aquestes xifres provenen d’un informe elaborat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), a partir de les dades del Balanç social, un informe que prové de l’esforç per xifrar, radiografiar i donar visibilitat al sector.

L’estudi defineix el mercat social com la plasmació d’un circuit econòmic, que, a més, compta amb un sistema de certificació que pretén avaluar el comportament de les organitzacions i potenciar els processos de millora. Es tracta de Pam a Pam, un mapa en línia del sector, que ja compta amb més de 245 punts.

Read the rest of this entry →

El 17 d’octubre de cada any se celebra el Dia internacional contra la pobresa i l’exclusió social. No obstant això, poc se sol parlar en aquest dia sobre l’exclusió financera, quan és una qüestió estretament relacionada amb l’exclusió social, i que ja no només afecta a persones de països en vies de desenvolupament, sinó que cada vegada més la podem trobar també al nostre país.

En ciències socials s’entén l’exclusió social com una situació de desavantatge que dificulta la integració d’una persona o col·lectiu a alguns sistemes de funcionament social. Diversos sindicats i entitats socials alerten que una dels vessants, i causa, d’aquesta xacra és l’exclusió financera, que també preocupa severament a les entitats de finances ètiques. En aquest sentit, fins i tot el mateix Banc Mundial explica que, en les últimes dècades, a més d’ONG o altres institucions de desenvolupament comunitari, “les cooperatives han ofert serveis financers que han suposat noves oportunitats a persones excloses d’aquest sistema”.

Read the rest of this entry →

L’Estat espanyol esdevé el desè país en prohibir el finançament de les bombes de dispersió, així com les mines antipersona i armes amb efectes similars. Així ho explicita l’aprovació de La Llei 27/2015 de 28 de juliol, que modifica la Llei 33/1998, després de l’èxit de la campanya Stop inversions explosives.

Les entitats impulsores de la campanya asseguren que l’entrada en vigor d’aquesta llei suposarà una nova etapa cap al desarmament i la pau. Stop inversions explosives ha estat impulsada pel Centre Delàs de Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, el Movimient per la Pau, la Plataforma per la Pau de Lloret i Setem, membres de la Cluster Munition Coalition.

Read the rest of this entry →

Avui, 7 de maig de 2015, hem presentat a la premsa la 16a edició de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica que se celebrarà a 32 municipis catalans al voltant del 9 de maig, Dia Mundial del Comerç Just.

Read the rest of this entry →

La Fundació Autònoma Solidària, la Fundació Solidaritat UB i UPF Solidària organitzen unes jornades per reflexionar, debatre i aprendre sobre l’Economia Social i Solidària com a resposta a l’actual model econòmic en crisi. Tindran lloc els dies 9, 10  i 11 d’abril  a la Facultat de Biblioteconomia de la UB i combinaran xerrades, taules rodones, tallers, rutes guiades sobre el cooperativisme a Sants, entre d’altres.

Davant l’actual context de crisis i d’agreujament de les desigualtats socials, les jornades “Economia Social i Solidària: Construint coneixement per al canvi social“ volen ser un espai de formació i sensibilització entorn a l’ESS com una alternativa real, sostenible i transformadora. Alhora, es plantegen com un punt de trobada i intercanvi entre la universitat i el sector que estimuli el debat entorn al paper d’aquesta com a promotora de coneixement crítici afavoreixi la creació de noves sinèrgies en aquest sentit.

L’Economia Social i Solidària (ESS) és una proposta que prioritza la satisfacció de les necessitats humanes i el compromís amb el seu entorn natural i social per sobre del lucre, i integra la democràcia, la participació i la solidaritat com a elements indissociables de l’activitat econòmica.

Des d’una doble mirada teòrica i pràctica, les activitats centrals inclouran debats sobre alternatives econòmiques, reptes i iniciatives universitàries en EES, tallers de cooperativisme, finances ètiques i consum responsable, o taules d’experiències locals i internacionals. Les sessions aniran a càrrec de referents acadèmics, com ara Miren Etxezarreta, Carmen Sarasúa i Albert Recio, de centres com l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), i de persones expertes de diverses entitats i col·lectius, entre els quals hi ha el Seminari Taifa, laXarxad’Economia Solidària, el CRIC- Revista Opcions o La CiutatInvisible. Durant totes les jornades, es mostrarà l’exposició Banca Ètica versus Banca Bruta, de la Campanya Demana Banca Ètica.

Les jornades també comptaran amb la participació del Marcos Arruda, professor en economia i educació, president de l’Instituto de Políticas Alternativas para o Cone Sul de Brasil, país amb una llarga trajectòria en iniciatives d’economia solidària per part de la societat civil, l’administració pública i, més recentment, la universitat. Pots consultar el programa complet al blog de les jornades.

La participació a les jornades, que tindran lloc del 9 a l’11 d’abril, està reconeguda amb 2 crèdits de lliure elecció o 1 crèdit ECTS per la UAB i 1 crèdit ECTS per la UB. Per al reconeixement de crèdits acadèmics, caldrà inscriure’s aquí abans del 2 d’abril. Per a les resta de persones interessades en participar-hi, l’entrada és lliure i gratuïta a totes les activitats

Els dies 8, 9 i 10 d’abril, a la facultat ETSEIB de la UPC hi trobareu L’Altre, una iniciativa dels i les estudiants que, en paral·lel al Fòrum professional que organitza la UPC, vol donar a conèixer a l’estudiantat tot el ventall professional i no laboral que els estudis d’enginyeria li ofereixen i, a la vegada, fomentar una reflexió al voltant dels criteris ètics del món en el que vivim, mostrant empreses cooperatives, respectuoses amb el medi ambient i fomentant la reflexió crítica.

Partint de la idea de Fòrum com a lloc que estableix contacte entre l’estudiant i el món que hi ha més enllà dels estudis, en l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits, s’entén que una activitat d’aquest tipus és enormement positiva per a l’alumnat de qualsevol escola. El Fòrum de l’ ETSEIB, realitzat anualment amb un èxit molt elevat, és una clara demostració d’això. No obstant aquesta importància, l’enginyeria és tan amplia i plural que la realitat post-estudis que ofereix no pot ser coberta només amb un Fòrum: mentre el plantejament del Fòrum de l’ETSEIB s’adapta perfectament a la part de les empreses, no pot donar cobertura a la resta d’opcions, no tan fonamentades en el capital. És per això que pren vida la idea de crear un Altre Fòrum, per a acabar d’ajustar-se a la realitat post-estudis que ofereix l’enginyeria i fer més ampli el coneixement que l’estudiant en pugui tenir.

L’objectiu principal de l’Altre és donar a conèixer a l’estudiant tot el ventall professional i no laboral que els estudis d’enginyeria li ofereixen i, a la vegada, fomentar una reflexió al voltant dels criteris ètics del món en el que vivim, que suposa:

Donar a conèixer a l’estudiant el ventall d’entitats que existeixen més enllà de les empreses.

• Donar a conèixer a l’estudiant el ventall d’entitats que existeixen més enllà de les empreses.
• Que l’estudiant conegui alternatives tecnològiques més respectuoses amb el medi ambient i la societat, sovint amb menys mitjans però molt enginyoses i de molt mèrit.
• Fomentar en l’estudiantat un esperit crític sobre el món laboral, basat en un major coneixement d’aquest.

No et perdis el Manifest on s’adscriu L’Altre:

TEMPS DE CANVIS. TEMPS D’ALTERNATIVES

Des de ja fa 6 anys, ens trobem immersos en una crisi global que ha esdevingut una estafa per les classes populars de casa nostra. La societat es troba en un punt de no retorn,  fruit d’un sistema econòmic i productiu obsessionat en el benefici i l’acumulació de capital, i desposseït de qualsevol vessant humana o social. Un model econòmic (i empresarial) imperant que ens venen com a única via possible per al progrés, el seu progrés. El progrés d’uns quants a canvi de la expropiació de riquesa dels altres. Un model que any rere any destrueix tot allò que es troba pel davant sense cap mena de mirament.

Un progrés que consumeix boscos i rius a marxes forçades, que posa a prova el límit físic i psicològic de moltes persones a tot el món, que ens obliga a treballar i a viure en unes condicions cada cop més precàries i menys dignes. En resum, un progrés que aixeca a uns quants pocs i que alhora enfonsa sense cap mena d’escrúpols a tota la resta.

En definitiva, avui la societat es troba en una bifurcació del camí i ens pertoca escollir quin camí prenem: seguir com fins ara, o buscar una alternativa millor. I som uns quants que ja hem triat la segona opció, conscients que, com deia Albert Einstein, “és una bogeria seguir fent el mateix i esperar-ne resultats diferents”. Conscients que per molts eufemismes que ens vulguin vendre, sabem i no ens cansarem de dir-ho i repetir-ho que un sistema que té com a principi bàsic el benefici econòmic, acaba basant-se en l’explotació, la precarietat i l’engany.

I no ens n’amaguem pas, venim a remoure consciències, a plantejar alternatives sòlides, a reflexionar sobre el futur, però venim també a denunciar l’actual règim econòmic i empresarial. A denunciar la desigualtat i l’explotació del territori. L’explotació laboral i l’especulació. Denunciem i denunciarem també la ingerència de les empreses multinacionals a les nostres universitats públiques i reiterarem una vegada i una altra que les i els estudiants no som, ni volem ser mercaderies al servei d’empreses.

Davant d’això plantegem i construïm alternatives. És per això que l’edició d’enguany de L’ALTRE tindrà com a eix central el model cooperatiu. Perquè no creiem en el model que ens intenten vendre un any rere un altre, basat en grans empreses que monopolitzen els mercats i alhora els condicionen.

Parlarem de cooperativisme perquè es tracta d’una alternativa sòlida, viable i coherent. Un model que va més enllà de l’entramat empresarial dominant. Una realitat, present en el nostre territori des de fa anys, que, posant els beneficis en segon terme, aposta per la democràcia interna, la cohesió social, l’aposta pel territori i les seves persones, la distribució de la riquesa i la transformació social. Una eina més de reapropiació del treball a mans de la majoria.

Parlarem d’autogestió per allunyar-nos del mercat lliurement esclau, esclavament lliure. Apliquem els coneixements en allò que creiem, sense lligams ni submissions a res ni ningú. Treball i lluita com a cares d’una mateixa moneda. El projecte de Can Piella i tants d’altre que hi són i han passat, per exemple, ens demostra que, malgrat tot, tot és possible.

Parlarem de model econòmic, de lluites i desobediència. Perquè davant d’un model injust, explotador i depredador no podem ser neutrals. Estem al costat d’aquelles que lluiten, dia a dia, al costat de les treballadores de Panrico en lluita des de fa mesos per un treball digne. Al costat de tantes altres, perquè la solidaritat és la nostra millor arma. I de desobediència com a eina de lluita, perquè com diuen: “Cuando la tiranía es ley, la revolución es orden”.

Pretenem, doncs, remoure tot allò que ens han venut com a únic i innegociable. Creiem, i n’estem segurs, que l’alternativa, no només és possible, sinó que és absolutament necessària. I tenim la sort que ja s’està construint. L’ALTRE pretén, doncs, aportar el seu granet de sorra particular en el procés de construcció de l’alternativa en l’àmbit de l’enginyeria. Una alternativa de la qual tots i totes hem de participar. Perquè depèn del camí que triem, el futur serà un o altre. Bé, depèn del que triem tindrem futur o no en tindrem.

El passat 27 de març Fiare Banca Etica va inaugurar formalment la seva oficina bancària a Bilbao. Aquesta fita ha estat el fruit de molts anys i molt treball per part d’infinitud de persones i organitzacions que van creure que una altra forma de fer banca era possible.

Read the rest of this entry →

Cinefòrum, taula rodona i torn de preguntes i debat. El 4 de desembre s’engega a la UAB la campanya per sensibilitzar sobre l’impacte de la banca convencional i promoure les finances ètiques.

El grup de voluntariat de Cooperació de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) continua aquest curs amb la campanya que ja va començar l’any passat, “Triem Banca Ètica”, vinculada a la iniciativa “Demana Banca Ètica”.

Ambdues apuntant a la mateixa direcció, apareixen i treballen amb l’objectiu d’aconseguir que les universitats públiques catalanes, com a elements claus en l’àmbit educatiu i en la difusió de coneixement, siguin pioneres en bones pràctiques en la gestió dels seus recursos i contractació de serveis.

D’aquí que les campanyes d’impuls de la banca ètica treballin per sensibilitzar la comunitat universitària, per informar sobre els mecanismes financers tradicionals i, en contraposició, sobre uns de nous responsables i compromesos amb la societat: la banca ètica.

El curs de cooperació va donar el treu de sortida al nou curs el passat 4 de novembre amb la xerrada a càrrec d’Ada Colau i Arcadi Oliveres “Crisis i lluites socials: l’acció local, motor de canvi global”. El segon pas és demà, amb lainauguració de la campanya “Triem Banca Ètica” sobre explicació i difusió de la Banca ètica.

Així, el 4 de desembre es va celebrar el cinefòrum, on es van visionar els documentals “Ace Bank“, que parla sobre les inversions de la banca tradicional en indústria armamentística, petroli i gas, i “Quan la Banca i l’ètica no són antagòniques”, reportatge que explica l’origen, la naturalesa, el funcionament de la banca ètica i quines entitats trobem a Catalunya. Finalment, la taula rodona i torn obert de paraules va aclarir dubtes sobre la temàtica.

Si mai t’has preguntat què passa amb els teus diners, perquè es culpa les entitats bancàries tradicionals de la crisi, com actuen i, sobretot, com actuar responsablement amb els teus estalvis i com i on aplicar-ho en la teva vida, demà, la FAS et dóna una oportunitat d’endinsar-t’hi.